Dolce Vita

Preu menu: 9,8 €
Valoració (d’1 a 5): 4 calçots

Espai: A la Rambla de les Flors del Vendrell, davant per davant d’un ampli espai d’aparcament gratuït (creuem els dits perquè no el converteixen en zona blava), uns tendals amb els colors de la bandera italiana acullen el Restaurant Dolce Vita. Malgrat el que es podria esperar jutjant per l’exterior, el local, força gran, no conté cap element decoratiu carrincló que recordi el país transalpí.

Servei: Atent, sense excessos de confiança ni fredor en el tracte. Rapidesa entre plats, que van directament de la cuina a la taula, circumstància sempre d’agrair si no disposes de gaire temps per dinar.

Què s’hi cou: Sorprèn que, malgrat el nom del restaurant i els colors dels tendals, tan sols hi hagi un plat italià en el menú (un “risotto”), i en canvi hi trobem espinacs a la catalana o “sevillanos”. Tot molt “mare nostrum”, això sí.

El millor: La carta és poc extensa, amb tres opcions de primer i de segon, però la cuinera té el gran encert que tots els plats estan ben aconseguits. Bona presentació i clara voluntat d’oferir a la clientela un menú que satisfaci tant visualment com, i sobretot, gustativament. Magnífic aspecte de la “mousse” de xocolata, abundant i amb un feliç toc de taronja. Junt amb el cafè t’obsequien amb un petit croissasnt. Menjar acabat de fer i beguda i cafè inclosos en el menú, de només 9,80 euros (primera 2017).

El pitjor: Filant fi, l’acabat d’alguns plats és un pèl millorable, com per exemple un cert excés d’oli en els espinacs. Reduïda oferta de postres, amb tres opcions que a la pràctica són dues: pannacotta i “mousse” de xocolata negra o de xocolata blanca.

De tots els restaurants de la zona, és el que té la millor relació qualitat-preu amb diferència, si bé és previsible un augment de preus a mesura que l’establiment, relativament nou, es consolidi. Si desitges gaudir d’un menú tradicional cuinat amb solvència i a bon preu, el Restaurant Dolce Vita és la primera opció si et trobes a la zona. Ara bé, si el que et ve de gust és un menú de cuina italiana, no et deixis endur per les banderes i prova sort en un altre lloc.

Gino Ristorante - A Cucina e Gino.

Preu menu: 14,5 €
Valoració (d’1 a 5): 5 calçots

El nom no enganya: cuina italiana a càrrec del cuiner Gino.

Espai: En ple passeig marítim de Calafell, si el dia no és gaire fred ni extremadament xafogós es pot dinar a la terrassa. La sala interior ofereix una mica més d’espai, però el comensal es perd l’espectacle del mar (i les/els banyistes).

Servei: Eficient i amable. Tot i que els cambrers són de procedència diversa (molts venen de l’Atlàntic enllà, més que no pas del país de la bota) i s’observa una rotació del personal més alta que en altres llocs, resolen amb professionalitat qualsevol dubte que pot sorgir del menú, escrit íntegrament en italià. Temps d’espera més que raonable.

Què s’hi cou: Si t’agrada el menjar italià i no vols caure en el típic restaurant de cadena on tan sols bullen pasta i escalfen salses industrials, Gino Ristorante és una aposta segura. El menú es compon de plats que, sense trencar els motlles de la cuina italiana, combinen ingredients frescos amb un toc d’originalitat. Per exemple, el “carpaccio” de vedella amb rúcula i parmesà equilibra amb encert la finor de la carn amb el gust característic del formatge i la verdura. L’aperitiu inclòs en el menú és un tall de pizza de massa ben elaborada.

El millor: Entre els plats de tria obligada, que gairebé sempre s’ofereixen al menú, destaca l’ “straccoto” de vedella, en què la carn queda tan tendra que es podria menjar amb cullera, i el tiramisú, casolà i a anys llum de la majoria de postres amb el mateix nom. Racions abundants. Cap dels plats demanats pels membres del Col·lectiu Afartapobres no ha defraudat, fet insòlit en un restaurant de platja i de menú inferior a 20 euros.

El pitjor: La qualitat del pa és millorable, ja que és excessivament atapeït i el seu aspecte augura una digestió complicada. Gots de colors verd, groc, blau i lila, potser més adequats per a una festa infantil. El restaurant tanca durant els mesos menys turístics de l’any.

El preu del menú és 14,50 euros (primavera 2017), amb la millor relació qualitat-preu de la franja litoral del Baix Penedès. Si bé no descartem alguna experiència insatisfactòria en caps de setmana d’estiu, en què tots els establiments turístics baixen de nivell (sobretot pel que fa al servei), la majoria de dies Ristorante Gino és l’eleció perfecta si et ve de gust gaudir de la cuina italiana sense que el paladar ni la butxaca en surtin escaldats.

La Tabernita del J.T.

Preu menu: 9,5 € sense beguda
Valoració (d’1 a 5): 1 calçots

Situat a Segur de Calafell al peu de la carretera C-3, aparentment ofereix cuina catalanobrasilera. El component sud-americà sembla reduir-se al país d’origen d’alguns membres del servei i als noms (només els noms) d’alguns plats de la carta.

Espai: Unes escales condueixen a una terrassa força ampla, gairebé tant com l’interior. En general tot a La Tabernita del J.T. dona la sensació de ser més gran del que cal, inclosos els metres quadrats, el personal i, sobretot, el menú.

Servei: Per servir una taula hi han intervingut fins a tres persones diferents, de tracte desigual: des de l’excés de confiança (et posen la mà a l’espatlla per disculpar-se per un error sense importància), fins al passotisme (la persona a qui se li va demanar el compte va actuar amb la mateixa diligència que si hagués sentit ploure).

Què s’hi cou: Diu un vell refrany del Col·lectiu Afartapobres que, si en un menú t’ofereixen massa, no la ballaràs pas grassa. En efecte, el pronòstic es compleix fil per randa a La Tabernita del J.T. Dins el menú diari pots triar entre més de quinze primers, quinze segons i quinze plats de postres. Aquest sol fet indica quin grau de frescor i gust de menjar acabat de fer pots esperar. Per posar un exemple, la paella (que, al damunt, no formava part del menú sinó que va ser suggeriment de la cambrera) era clarament reescalfada. Els calamarsons farcits, probablement elaborats en un passat remot, van ser servits en un estat de semitebior que glaçava tant el paladar com les ganes de menjar-se’ls. Tampoc no van ajudar gaire les paraules amb què la cambrera va presentar el lluç a la planxa, que literalment van ser: “Esto es la merluza... creo.” Les postres van ser el colofó adequat: pastisseria industrial sense cap gràcia ni gust.

El millor: Les patates fregides que acompanyaven els segons plats eren casolanes. Ara bé, segur que són la millor opció per posar al costat del lluç a la planxa? Se suposa que, quan un demana un plat d’aquestes característiques, desitja menjar suau, i un arròs bullit o uns vegetals al vapor escaurien més. Deixem-ho com a discutible. Ara bé, menys objecte de debat és trobar-se un munt de patates fregides en un plat ple de salsa, com són els calamarsons farcits de la casa, que a l’acte es convertien en una massa tova i humida menys atractiva que la Carmen de Mairena.

El pitjor: Sens dubte l’excés d’oferta i la seva conseqüència inevitable: l’únic que era més o menys del dia era el pa i el cafè. Tan dífícil és centrar-se en cinc o sis plats i servir-los amb un mínim de condicions? L’organització interna del personal és millorable, ja que hi havia cinc treballadors per a cinc taules i se’ls veia desbordats de feina.

El preu del menú és 9,50 euros (primavera 2017), però no inclou la beguda. La relació qualitat-preu és clarament insatisfactòria. Amb quin plaer hauríem afegit un parell o tres d’euros al compte, si el menjar fos alguna cosa més que plats precuinats amb una breu estada al microoones. En resum, cal pensar-ho dues vegades abans de tastar la cuina de La Tabernita de J.T. En l’improbable cas que els altres establiments de restauració de la zona estiguin tancats, aconsellem fer dejuni.

Cerveseria-Restaurant Matías

Preu menu: 12,5 €

Valoració (d’1 a 5): 3,5 calçots

          Al barri del Tancat del Vendrell, a tocar de la mítica Braseria Isa, la Cerveseria-Restaurant Matías està pensada per oferir servei al veïnat del voltant. La façana posterior informa que és, o vol ser, el local de referència per als aficionats al club d’hoquei del municipi.

Espai: Sala en forma de L que combina la zona de bar, amb barra espaiosa i diana per a dards, amb l’àrea de restaurant pròpiament dita. Tot i les moltes finestres, l’interior és un xic fosc i cal tenir alguns llums encesos fins i tot al migdia. Clima familiar en el seu sentit més literal, ja que la dona i la mainada del propietari dina amb la resta de comensals.

 

Servei: L’amo mateix atén les taules i es mostra amable sense arribar a l’enfarfec. A manca de menú escrit, ell mateix descriu els plats amb un cert entusiasme, cosa que fa obrir la gana.

Què s’hi cou: La llista de plats és la que es pot esperar en restaurants de menús entre 10 i 15 euros, pèro s’observa una voluntat elogiable d’anar més enllà. Per exemple, el pa és lleugerament torrat i amb oli i julivert, o el tomàquet dels espaguetis és natural i no la típica salsa de llauna. Magnífica presentació de la pinya natural, tallada amb gràcia i elegància.

El millor: El rotlle de pollastre farcit amb pernil, amb el gust inconfusible del menjar casolà i acompanyat amb rodanxes de patates acabades de fer. Rapidesa en el servei i, encara que les taules no siguin precisament acabades d’estrenar, són netes i en general regna la pulcritud. Racions tirant a generoses.

El pitjor: El fet de ser un local familiar i de barri comporta alguns desavantatges. Així, si no ets un parroquià habitual pots sentir-te una mica desubicat, com si estiguessis ocupant un espai que no et pertoca. Els fills de l’amo es porten amb educació i no esvaloten pas però, nens com són, no acaben de tenir clar que la zona per a clients no és exactament casa seva.

El menú costa 12,50 euros (primavera 2017). La relació qualitat-preu és bona, i se surt del restaurant amb ganes de tornar-hi en un futur pròxim, per bé que no immediat. La conclusió és que, si et trobes per la zona i busques un menú ben fet a un preu raonable, la Cerveseria-Restaurant Matías satisfarà les teves expectatives.