La Tabernita del J.T.

Preu menu: 9,5 € sense beguda
Valoració (d’1 a 5): 1 calçots

Situat a Segur de Calafell al peu de la carretera C-3, aparentment ofereix cuina catalanobrasilera. El component sud-americà sembla reduir-se al país d’origen d’alguns membres del servei i als noms (només els noms) d’alguns plats de la carta.

Espai: Unes escales condueixen a una terrassa força ampla, gairebé tant com l’interior. En general tot a La Tabernita del J.T. dona la sensació de ser més gran del que cal, inclosos els metres quadrats, el personal i, sobretot, el menú.

Servei: Per servir una taula hi han intervingut fins a tres persones diferents, de tracte desigual: des de l’excés de confiança (et posen la mà a l’espatlla per disculpar-se per un error sense importància), fins al passotisme (la persona a qui se li va demanar el compte va actuar amb la mateixa diligència que si hagués sentit ploure).

Què s’hi cou: Diu un vell refrany del Col·lectiu Afartapobres que, si en un menú t’ofereixen massa, no la ballaràs pas grassa. En efecte, el pronòstic es compleix fil per randa a La Tabernita del J.T. Dins el menú diari pots triar entre més de quinze primers, quinze segons i quinze plats de postres. Aquest sol fet indica quin grau de frescor i gust de menjar acabat de fer pots esperar. Per posar un exemple, la paella (que, al damunt, no formava part del menú sinó que va ser suggeriment de la cambrera) era clarament reescalfada. Els calamarsons farcits, probablement elaborats en un passat remot, van ser servits en un estat de semitebior que glaçava tant el paladar com les ganes de menjar-se’ls. Tampoc no van ajudar gaire les paraules amb què la cambrera va presentar el lluç a la planxa, que literalment van ser: “Esto es la merluza... creo.” Les postres van ser el colofó adequat: pastisseria industrial sense cap gràcia ni gust.

El millor: Les patates fregides que acompanyaven els segons plats eren casolanes. Ara bé, segur que són la millor opció per posar al costat del lluç a la planxa? Se suposa que, quan un demana un plat d’aquestes característiques, desitja menjar suau, i un arròs bullit o uns vegetals al vapor escaurien més. Deixem-ho com a discutible. Ara bé, menys objecte de debat és trobar-se un munt de patates fregides en un plat ple de salsa, com són els calamarsons farcits de la casa, que a l’acte es convertien en una massa tova i humida menys atractiva que la Carmen de Mairena.

El pitjor: Sens dubte l’excés d’oferta i la seva conseqüència inevitable: l’únic que era més o menys del dia era el pa i el cafè. Tan dífícil és centrar-se en cinc o sis plats i servir-los amb un mínim de condicions? L’organització interna del personal és millorable, ja que hi havia cinc treballadors per a cinc taules i se’ls veia desbordats de feina.

El preu del menú és 9,50 euros (primavera 2017), però no inclou la beguda. La relació qualitat-preu és clarament insatisfactòria. Amb quin plaer hauríem afegit un parell o tres d’euros al compte, si el menjar fos alguna cosa més que plats precuinats amb una breu estada al microoones. En resum, cal pensar-ho dues vegades abans de tastar la cuina de La Tabernita de J.T. En l’improbable cas que els altres establiments de restauració de la zona estiguin tancats, aconsellem fer dejuni.