Preu: 13,90 euros, cafè inclòs però no la beguda.
Valoració (d’1 a 5): 3 calçots
Espai: Als
voltants del passeig marítim de Segur de Calafell s’hi troben multitud
d’establiments de restauració per a tots els gustos. El que avui ens ocupa és
un referent per la seva història i la peculiaritat que es tracta d’un
restaurant de cuina amb molta influència germànica, ja que el propietari i
cuiner és alemany, si bé s’ha passat mitja vida entre nosaltres.
Servei: Eficaç,
sense prodigar-se en paraules ni somriures. Força comensals semblen habituals
de la casa, i per a ells es reserven les benvingudes més acollidores. Potser a
la vintena vegada que hi anem podrem veure les dents de la cambrera.
Què s’hi cou: El Restaurant
Claudi és un lloc ple de contrastos. D’una banda, l’oferta del menú barreja els
plats més típics (pasta, amanida) amb especialitats potser habituals nord
enllà, però que en aquestes rodalies resulten força exòtics. D’aquesta manera,
pots confegir-te un dinar o un sopar meitat mediterrani meitat centreeuropeu,
circumstància força insòlita en el món dels menús diaris.
El millor: Si ets
sents valent/a i decideixes tastar un plat original, pots endur-te alguna
sorpresa agradable. Per exemple, el formatge brie arrebossat amb salsa de groselles
supera les expectatives més optimistes, ja que els gustos salat i dolç combinen
inesperadament bé. Això sí, la digestió d’algunes d’aquestes rareses
gastronòmiques resulta un xic dificultosa, segurament perquè el nostre estómac
està més habituat a receptes pròpies del sud dels Alps.
Les postres són
casolanes i exquisides, com l’extraordinari strudel de poma amb crema de
vainilla, que farà les delícies de tota persona amant del dolç i a qui encara
no li hagin diagnosticat diabetis. Compte amb la dosi, però. Si et cruspeixes
massa strudels com aquest el teu nivell de sucre es dispararà a l’infinit i més
enllà.
El pitjor: Comencem
pel menjar. Igual que una elecció feta a l’atzar pot ser afortunada, també hi
ha el risc que la jugada no acabi bé. Així, el filet de porc a l’estil Claudi
és curiós però, des del nostre punt de vista, poc reeixit. El que crida més
l’atenció del plat és la muntanya de ceba fregida que el cuiner posa damunt del
pobre filet, fins al punt que constitueix un 75% llarg del contingut. Però el
cuiner en deu estar més que orgullós ja que li posa el seu propi nom. Si al seu
dia Ramoncín era conegut com “el rey del pollo frito”, el Restaurant Claudi pot
reclamar el títol de “rey de la cebolla frita”.
Les racions són
abundants, però aquest fet s’acosta més al vici que a la virtut. En efecte,
sembla que les quantitats, sobretot dels segons, estiguin pensades per a
panxuts amb gana de camí a l’Oktoberfest, i si el teu estómac no és dimensions
XL o superior acabaràs ben embafat o embafada si pretens buidar el plat.
Ara bé, el
principal punt negatiu del Restaurant Claudi són aspectes relatius a l’higiene.
Les copes de tots els membres del Col·lectiu presentaven unes ditades ben
marcades, i Sherlock Holmes no hauria hagut de treure la lupa per endevinar
l’autoria del crim (cambrers que paren taula sense gaires escrúpols). Un altre
detall que fa arrufar el nas és que, inexplicablement, les taules no tenen cap
mena de tovalles, ni tal sols un trist rectangle de paper. En conseqüència,
entre plat i plat els coberts reposen sobre superfícies que contenen l’ADN d’un nombre indeterminat de clients.
Relació
qualitat-preu: Aprovat sense més. El preu del menú és 13,90 euros (tardor 2017),
cafè inclòs però no la beguda, per la qual cosa no baixa dels 15 euros. Si tens
la sort d’elegir plats del teu gust i no tens gaires manies ho trobaràs bé. Si
comences a cavil·lar sobre qüestions d’higiene en els restaurants (si de portes
enfora és molt millorable, com deurà ser a la cuina?), acabaràs amargat per molts
strudels que t’empassis.