Preu menu: 10,50 euros
Valoració (d’1 a 5): 3 calçots
Situat a la
carretera de Sant Vicenç del Vendrell, en el mateix local on obria les portes
el Restaurant Maxim’s, que a mitjan anys 1990 va conèixer uns temps daurats
que, ai, van desaparèixer en un batec d’ulls. Sic transit gloria mundi.
Tot i que encapçala el nom de l’establiment, la part dedicada a bar pròpiament dita és relativament escassa, amb una barra de dimensions modestes al capdavall del local. La decoració preludia allò que et trobaràs al plat: correcció sense ínfules de grandesa.
Servei: La cambrera és eficient i d’una educació exquisida, ja qne no estalvia les salutacions d’entrada i sortida ni la paraula “gràcies”, cosa que hauria d’imitar més d’un/a professional de restauració. Recorda l’actitud d’un majordom anglès, cortesia màxima i alhora distància que no arriba a la fredor però s’hi acosta.
Què s’hi cou: Si
busques cuina casolana acabada de fer i amb un toc d’originalitat, t’has
equivocat de lloc. El menú consisteix en una varietat de plats que tu mateix/a
et podries preparar a casa si disposes de les conserves i les llaunes
adequades. Val a dir que en cap moment volen fer passar bou per bèstia grossa i
no s’hi veu cap voluntat d’amagar que, als fogons, s’hi escalfa més que no s’hi
cuina.
El millor: La
decoració dels plats és destacable, ja que s’hi observa una intenció de
presentar el menjar amb delicadesa. Canvi de ganivet (no de coberts, només de
ganivet) entre primer i segon plat, segons demanis carn o peix. Un dels pocs
plats casolans, qui sap si l’únic, és el púding, que en aquest cas consisteix
en una massa dolça de pa amb panses.
El pitjor: Si
arribes amb expectatives massa altes, la visita al Bon J.P. pot resultar decebedora.
Creiem que la clau de l’experiència gastronòmica queda descrita en les paraules
“sense pretensions”, per bé (els qui regenten el restaurant no volen anar més
enllà del que poden oferir, vist el preu del menú) i per mal (tots desitgem
gaudir d’una cuina casolana a preu econòmic, però la dura realitat s’imposa i
aquí tampoc no donen duros a quatre pessetes).

Els donem algun
calçot (punt) extra perquè, en el fons, som uns romàntics que agraïm les
paraules amables i valorem la gent educada, i potser també perquè a fora plovia
i a dins s’hi estava calentó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario