Restaurant Claudi

Preu: 13,90 euros, cafè inclòs però no la beguda.

Valoració (d’1 a 5): 3 calçots

Espai: Als voltants del passeig marítim de Segur de Calafell s’hi troben multitud d’establiments de restauració per a tots els gustos. El que avui ens ocupa és un referent per la seva història i la peculiaritat que es tracta d’un restaurant de cuina amb molta influència germànica, ja que el propietari i cuiner és alemany, si bé s’ha passat mitja vida entre nosaltres.

Servei: Eficaç, sense prodigar-se en paraules ni somriures. Força comensals semblen habituals de la casa, i per a ells es reserven les benvingudes més acollidores. Potser a la vintena vegada que hi anem podrem veure les dents de la cambrera.

Què s’hi cou: El Restaurant Claudi és un lloc ple de contrastos. D’una banda, l’oferta del menú barreja els plats més típics (pasta, amanida) amb especialitats potser habituals nord enllà, però que en aquestes rodalies resulten força exòtics. D’aquesta manera, pots confegir-te un dinar o un sopar meitat mediterrani meitat centreeuropeu, circumstància força insòlita en el món dels menús diaris.

El millor: Si ets sents valent/a i decideixes tastar un plat original, pots endur-te alguna sorpresa agradable. Per exemple, el formatge brie arrebossat amb salsa de groselles supera les expectatives més optimistes, ja que els gustos salat i dolç combinen inesperadament bé. Això sí, la digestió d’algunes d’aquestes rareses gastronòmiques resulta un xic dificultosa, segurament perquè el nostre estómac està més habituat a receptes pròpies del sud dels Alps.

Les postres són casolanes i exquisides, com l’extraordinari strudel de poma amb crema de vainilla, que farà les delícies de tota persona amant del dolç i a qui encara no li hagin diagnosticat diabetis. Compte amb la dosi, però. Si et cruspeixes massa strudels com aquest el teu nivell de sucre es dispararà a l’infinit i més enllà.

El pitjor: Comencem pel menjar. Igual que una elecció feta a l’atzar pot ser afortunada, també hi ha el risc que la jugada no acabi bé. Així, el filet de porc a l’estil Claudi és curiós però, des del nostre punt de vista, poc reeixit. El que crida més l’atenció del plat és la muntanya de ceba fregida que el cuiner posa damunt del pobre filet, fins al punt que constitueix un 75% llarg del contingut. Però el cuiner en deu estar més que orgullós ja que li posa el seu propi nom. Si al seu dia Ramoncín era conegut com “el rey del pollo frito”, el Restaurant Claudi pot reclamar el títol de “rey de la cebolla frita”.

Les racions són abundants, però aquest fet s’acosta més al vici que a la virtut. En efecte, sembla que les quantitats, sobretot dels segons, estiguin pensades per a panxuts amb gana de camí a l’Oktoberfest, i si el teu estómac no és dimensions XL o superior acabaràs ben embafat o embafada si pretens buidar el plat.

Ara bé, el principal punt negatiu del Restaurant Claudi són aspectes relatius a l’higiene. Les copes de tots els membres del Col·lectiu presentaven unes ditades ben marcades, i Sherlock Holmes no hauria hagut de treure la lupa per endevinar l’autoria del crim (cambrers que paren taula sense gaires escrúpols). Un altre detall que fa arrufar el nas és que, inexplicablement, les taules no tenen cap mena de tovalles, ni tal sols un trist rectangle de paper. En conseqüència, entre plat i plat els coberts reposen sobre superfícies que contenen l’ADN  d’un nombre indeterminat de clients.

Relació qualitat-preu: Aprovat sense més. El preu del menú és 13,90 euros (tardor 2017), cafè inclòs però no la beguda, per la qual cosa no baixa dels 15 euros. Si tens la sort d’elegir plats del teu gust i no tens gaires manies ho trobaràs bé. Si comences a cavil·lar sobre qüestions d’higiene en els restaurants (si de portes enfora és molt millorable, com deurà ser a la cuina?), acabaràs amargat per molts strudels que t’empassis.